2.3 La realitat

El problema de la realitat

Idealisme: la realitat és subjectiva

Solipsisme > no exizteix res fora la ment

Realisme idealita: la realitat existeix indep. del subjecte.

Dualisme > la realitat està feta a partir idees.

Realisme materialista: només hi ha una realitat i és material.

Comentari de una referència de "El Capital" de Karl Marx

"La concentración de los medios de producción y la socialización del trabajo alcanzan un punto en que son incompatibles con su corteza capitalista. Se la hace saltar. Suena la hora postrera de la propiedad privada capitalista. Los expropiadores son expropiados. El modo capitalista de producción y de apropiación, y por tanto la propiedad privada capitalista, es la primera negación de la propiedad privada individual, fundada en el trabajo propio. La negación de la producción capitalista se produce por sí misma, con la necesidad de un proceso natural. Es la negación de la negación. Ésta restaura la propiedad individual, pero sobre el fundamento de la conquista alcanzada por la era capitalista: la cooperación de trabajadores libres y su propiedad colectiva sobre la tierra y sobre los medios de producción producidos por el trabajo mismo. La transformación de la propiedad privada fragmentaria, fundada sobre el trabajo personal de los individuos, en propiedad privada capitalista es, naturalmente, un proceso incomparablemente más prolongado, más duro y dificultoso, que la transformación de la propiedad capitalista, de hecho fundada ya sobre el manejo social de la producción, en propiedad social. En aquel caso se trataba de la expropiación de la masa del pueblo por unos pocos usurpadores; aquí se trata de la expropiación de unos pocos usurpadores por la masa del pueblo."

La pregunta filosòfica:

Kant ens va suggerir quatre preguntes universals:
-Què puc saber?
-Què haig de fer?
-Què puc esperar?
-Què és l'home?

I nosaltres hem triat com a més important, la número vuit de les preguntes universals que tenim en el dossier de filosofia , la qual es pregunta numero vuit del dossier: 


Quina és la relació entre l'individu i l'Estat?Quina és la relació ideal entre l'individu i l'Estat? L'individu ha d'estar al servei de l'Estat o l'Estat al servei de l'individu? Quina és la millor forma de govern i quina és la pitjor? Quan està un home justificat a desobeir els dictats de l'Estat? Fins a quin punt s'hauria d'aplicar la regla de la majoria i per tant actuar en contra de la llibertat de les minories? Quan un home està justificat a rebel.lar-se contra l'ordre establert? Quins són els mèrits relatius dels diferents sistemes econòmics (capitalisme, comunisme, etc.)

Creiem que és important perquè l'estat té un impacte directe amb la vida de les persones ja que controla els seus drets les seves llibertats i dicta les normes. És per això que destaquem la pregunta per poder trobar la resposta a les situacions crítiques com les de Líbia, Egipte, Tunísia etc.

2.3. El problema de la realitat

De "què" està feta la realitat
Els filòsofs que han intentat contestar a aquesta pregunta han format teories :
a) Idealisme : realitat només a la conciencia del subjecte( filòsof Berkeley )
                   -Solipsisme: res no existeix fora del contingut de la pròpia ment
b) Realisme idealista: la realitat existeix independentment del subjecte(Plató)
                   -dualisme platònic : la realitat està formada a partir de les idees. 
c) Realisme Materialista : només hi ha una realitat i és material>monisme(Demòcrit ,Thomas Hobbes ,Karl Marx)

Teoria de la coherència

Aquesta teoria analitza el valor de la veritat a partir d'un enunciat tenint en compte si es coherent (que no es contradigui). Un exemple:

Enoch i Elías eran homes

tots els homes moren

(per tant) Enoch i Elías van morir.

Teoria de la correspondència

(Arisòtil)

Es basa en "l'ajust" entre l'objecte (allò que és realment) i el subjecte (allò que es diu que es i qui ho diu). Per tant es l'adequació entre el que es diu sobre una cosa i el que realment es.
Aquesta teoria sembla senzilla però presenta molts problemes com ara:
"Com podríem arribar a saber mai què és una cosa, amb independència del que diem sobre aquesta?"

Teoria consensual

(defensada per Pierce, Apel i Hebermas)

Aquesta teoria destaca la necessitat del diàleg i l'acord cooperatiu per determinar si una cosa es veritable o no. El criteri de veritat es el de la intersubjectivitat, entre altres.
També porta a una concepció dinàmica de la veritat ja que primer un concepte era considerat no veritable fins que s'acaba acceptant com a verdader.
Aquest consens només es pot aplicar en àmbits on es respecti la llibertat i la igualtat.

Teoria pragmàtica de la veritat

(fundada per William James, Charles S. Peirce i John Dewey)

Aquesta teoria es basa en que les idees són eines mentals per resoldre problemes, i que quan són útils les considere verdaderes i quan ja no són útils esdevenen falses o no verdaderes. Això implica que són creences més o menys funcionals, per tant la veritat absoluta no existeix.
Aquesta teoria porta a una concepció dinàmica de la veritat, ja que el que avui és útil potser demà ja no ho es.

2.2.1 Criteris de la veritat

1.Autoritat - s'accepta com a veritat una idea depenen del grau d'autoritat de la persona.

2.Tradició - és verdader allò queté el suport popular
3.Correspondència - quan tothom està d'acord amb la resposta, es veritat
''ex: està plovent, si tots mirem i veiem q està plovent, és veritat que està plovent''
4.Coherència - si és lògic és veritat
5.Utilitat - si hem obtingut uns beneficis és veritat
6.Evidència - quan hi ha una intuició racional o sensible.

2.1.3 Graus del coneixament

* Dubte: el subjecte no disposa de coneixament
*Opinió: el subjecte considera alguna cosa com a veritable
*Creença: el subjecte creu que el que diu és veritat
*Evidència: Caracterist. d'un coneixamnet quan no es pot posar en evidència
*Certesa/saber: opinió generada subjectivament i objectivament


2.1.4 ELS INTERESSOS DEL CONEIXAMENT

segons Kant existeixen 2 interessos..
-interès teòric: preten asoslir la perfecció lògica del coneixament
-interès pràctic:''què n'hem de fer i esperar del coneixament''? (ètica, religió)

segons Apel i Habermas existeixen 3 interessos..
-Interès prèctic:el coneixament orientat al poble i a la comunicació(la història)
-Intrès emancipador: orientat a la recerca de la llibertat i la fi de la opressió(pscicologia cognitiva)
-Interès tècnic:coneixament q vol domina i explotar la naturalesa(química, biologia)

2.1.2 Les fonts del coneixament

a) El coneixamnet sensible (coneixem per la percepció dels sentits)
           -l'empirisme - tot el coneixament provè de l'experiència.
b) El coneixament racional
           -el racionalisme - l'autèntic coneixament només s'obté de la raó.
c)El coneixament sensible racional - tant l'empirisme com el racionalisme són necessaris per trobar la veritat.

d)La intuició - coneixamnet sobtat, inesperat, experiència subjectiva.

e)El coneixament innat - al neixer no partim de zero

2.1.1 Possibilitat del coneixament

1.Dogmatisme - existeix el coneixament absolut
2.Prespectivisme - hi ha diferents visions de la realitat
3.Critisisme - el coneixamnet és limitat subjectivament
4.Relativisme - el coneixament depen de les condicions del subjecte
5.Pragmatisme - és veritat si és útil.
6.Subjectivisme - el coneixament és totalment subjectiu
7.Esceptisisme - nega l'exitencia del coneixament

La Ola

En otoño de 1967 Ron Jones, un profesor de historia de un instituto de Palo Alto en California, no tuvo respuesta para la pregunta de uno de sus alumnos: ¿Cómo es posible que el pueblo alemán alegue ignorancia respecto a la masacre del pueblo judío? En ese momento Jones decidió hacer un experimento con sus alumnos: implantó un régimen de extrema disciplina militar en el aula, restringiéndoles las libertades. El nombre de este movimiento fue The Third Wave. Ante el asombro del profesor, los alumnos se entusiamaron hasta tal punto que a los pocos días empezaron a espiarse unos a otros y a acosar a los que no querían unirse al grupo. Al quinto día Ron Jones se vio obligado a acabar con el experimento antes de que las cosas llegaran demasiado lejos.

El director alemán Dennis Gansel (Napola) ha trasladado esta experiencia a nuestros días y a su tierra natal: Alemania. Esta vez es el profesor quien hace la pregunta a sus alumnos: ¿Creéis que es imposible que otra dictadura vuelva a implantarse en Alemania? Y comienza el experimento… Presentada en Sundance, "Die Welle" fue nº1 en la taquilla alemana.

que opineu d'aquesta pel·lícula, ja anem un pas mes enlla, pasem del, es una pel·lícula a, son fets reals convertits en pel·lícula... com o veieu?

gamer

una altre pel·lícula del la qual per extrany que sembli, també en podem treure una part filosofica. No se si molts estareu d'acord, encara que potse no sapigeu ni de que va aquesta pel·lícula. En un breu resum parla sobre un futur no molt llunyà on els jocs pujen un nivell mes, aproximant-se mes a la part real poguEn controlar a humans encontes de avatars, es a dir, tu ets un jugador que paga perqué el teu personatje del joc es deixi controlar. I aqui és on sorgeix el debat que queda ben presentat a la pel·lículaes que es adequat  poder tenir el control sobre una persona, encara que sigui nomes cuan es juga? o tenir un control absolut sobre qualsevol persona? es étic fer servi pressos del corredor de la mort per el divertiment de altres persones?  hauria de existir un control sobre els demes daquesta manera? aquestes son algunes de les preguntes que jo em vaig fer en mirar aquesta pelicula i ara vull que en debatim sobre el que veieu vosaltres en aquest fragment ben resumit.

Pienso, luego existo

El 18 de septembre de 2011 a TV2 va sortir una entrevist a José Antonio Marina i en els 5 minuts primers de l'entrevista parla sobre que les persones d'avui en dia necessiten tenir un pensament propi, ja que amb tanta infromació al nostre voltant ens deixem dur per idees que no sabem ni què siginifiquen.  Què en penses tu sobre la opinio de aquest filosof?

Etapes de la filosofia

Filosofia Grega (VI aC - IVdC)
Presocràtics, amés de Plató Aristòtil i Sócrates i tractaven de temes de la naturalesa i la vida social.

Filosofia Medieval (V dC - XIV dC)
Pràcticament hi havia un tema únic que era la teologia. Els pensadors més rellevants vàren ser Sant Agustí i Sant Tomás.

Filosofia Moderna (XV - XVIII)
Reflexió sobre l’esser humà i el coneixement dels eixos principals. Personatges il·lustres foren Descartes, David Hune, I. Kant i G.W. Hegel.

Filosofia contemporània (XIX - XXI)
En aquesta etapa s’intenta destruïr la tradició filosòfica i es tornen a replantejar les grans lleis.
Nietzsche......irrecionalitat
Marx............materialisme
Freud...........subconcient

Preguntes que es fa la filosofia

Metafísica: Què és l’ésser? Per què hi ha ésser i no el nores?

Epistemologia: Quines són les condicions i límits del coneixement humà?

Ètica: Què està bé i què està malament?

Política: Com hem de viure i qui ha de tenir el poder?

Estètica: Què és bonic i què és lleig?

Antropologia: Què és l’home i com es comporta?

la filosofia com a racionalitat teórica: veritat i realitat

1r- El coneixement té una funció adaptativa
2n- El coneixement humà pretén ser predicatiu
3r- El coneixement huma té limits
4t- No hi ha coneixemet sense llenguatge

5é- Quan el coneixement no es contradiu amb els fets observats, o permet de predirlos, l'anomenem vertades, i en cas contrari fals


Amb aquets punts sense aprofundir més i  simplement quedanos amb la esencia del que posa,  es com la filosiofia defineix i sap la veritat i la realitat i lo que no es real ni vertader. Vosaltres com o veieu? i esteu dacord?
Per acavar un video de matrix sobre lo que es real o lo que no en aquesta pelícual

http://www.youtube.com/watch?v=OmFAZ7GiqBw&feature=related

Filosofs i la seva filosofia

GALILEO GALILAEI
Galileu Galilei es pot considerar, sense cap dubte, com l'impulsor de la ciència moderna. Lluny de les inclinacions metafísiques de Descartes, i dels somnis visionaris que van acompanyar l'activitat de Kepler(sense menyprear el que la seva filosofia va significar).
El pensament de Galileu es cenyeix al que la ciència moderna considera els elements bàsics de tota activitat científica: la aplicació de les matemàtiques a les dades proporcionades per una observació rigorosa dels fenòmens estudiats, deixant al marge preconcepcions, prejudicis i altres servilismes impostos a la intel · ligència humana per les creences i per l'opinió comuna.
  
BIOGRAFIA:Galileu va néixer a Pisa en 1564.El seu notable talent per la geometria es va fer evident amb un treball en què contenia idees d'Arquimedes per a calcular el centre de gravetat d'una figura.

Als 25 anys se li va assignar la càtedra de matemàtiques a Pisa.
A l'edat de 46 anys, el 1610, Galileu va desenvolupar el telescopi. Va presentar els seus sorprenents descobriments: muntanyes en la lluna, llunes en Júpiter, fases en Venus. Astutament, va donar el nom de la família Medici a les llunes de Júpiter assolint així el lloc de Matemàtic i Filòsof (és a dir Físic) del Gran Duc de la Toscana.
Els descobriments astronòmics de Galileu afavorien al sistema copernicà i el s'enfrontaven amb l'església.
A poc a poc, nous descobriments com el de les taques solars afegits a la inusitada contundència de Galileu per a refutar i ridiculitzar als seus oponents van fer que guanyés enemistats.

En 1632 va publicar "Diàlegs", on la seva defensa acèrrima del sistema heliocèntric ve acompanyada de vexacions i insults cap als seus enemics. La Inquisició va prendre cartes en l'assumpte per desobediència de les directives eclesiàstiques. Un llarg procés inquisitorial el va portar a abdicar de les seves idees i veure confinat a un poble a Florència fins a la seva mort en 1642.

per més informació:  http://www.webdianoia.com/moderna/galileo/galileo_bio.htm ; http://www.biografiasyvidas.com/monografia/galileo/ ; http://www.ecm.ub.es/team/Historia/galileo/biografia.html ;  http://es.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei .

 com a inici de  blog  parlem sobre el que es real de veritat i el que es la nostra propia realitat  que es el que realment val, com sabem que no es tot un montatge, com en aquesta peli vull que en parleu de com veieu aquest cas