L'ÉSSER HUMÀ

fil0osofia, l'èsser humà on Prezi

Aquest en el programa de la sexta ''salvados'' va sortir l'entrevista entre Jaume Matas i Jordi Evoles, als últims cinc minuts després de que les preguntes bombardegessin  l'expresident de les illes balears va dir que encara que estiguem en una democràcia en veritat som diferents.
Esteu d'acord amb la seva afirmació, creieu que la democràcia es només una cortina que intenta tapar l'actual diferència entre algunes persones?

Filofoto

Mohandas Karamchand Gandhi va ser un pensador i un politic indi que a  tingut molt de renom en la nostra era  i per tan es correcte parlar de ell i mes fent referencia a aquesta cita que ell mateix va pronuncia, ja que ara ens voldriem abocar tambe en el tema de una nova llei creada i aplicada gairebe de inmediat, la llei SOPA

Codi doentològic

Un codi deontològic és un document que recull un conjunt més o menys ampli de criteris, recolzats en la deontologia amb normes i valors que formulen i assumeixen que duen a terme correctament una activitat professional. Els codis deontològics s'ocupen dels aspectes ètics de l'exercici de la professió que regulen. Aquests codis cada vegada són més freqüents en altres activitats.
Els codis deontològics potser siguin els mecanismes d'autoregulació més coneguts que es poden posar en marxa en l'àmbit de la comunicació social, la psicologia, la medicina, entre d'altres professions, però no són l'únic instrument: llibres d'estil, estatuts de redacció, convenis, etc., tots contribueixen al fet que una comunitat professional fixi els seus propis límits, en molts països aquesta regulació és a través de col·legis professionals.


Nosaltres hem creat un codi deontològic del bon estudiant que recull un seguit de normes que cal seguir per a crear una conducta òptima i respectable.


1. Tot estudiant ha de tenir l'interés d'aprendre.
2. Tot estudiant ha de evitar disminuïr el ritme de la classe.
3. Tot estudiant ha de ser educat amb els seus companys, professors i personal de l'escola per poder mantenir un ambient favorable per a l'estudi en el centre.
4. Tot estudiant haurà de fer tota la feina que dicti el professor per poder complementar el estudi a casa.
5. Tot estudiant ha de seguir i no trencar les normes de convivència del centre.
6. Tot estudiant ha de ser sincer i no ha de enganyar ni a profesors ni alumnes.
7. Tot estudiant no pot fer accions fraudolentes en el transcurs de proves puntuables.
8. Tot estudiant ha de ser respectuós amb el mobiliari del centre estudiantil.
9. Tot estudiant ha de respectar els horaris i ha de ser puntual.
10. Tot estudiant ha de presentar un justificant quen no ha pogut assistir en una classe.

Ciudadano ejemplar

Sinopsis

Clyde Shelton asiste impotente al asesinato de su esposa e hija. Los criminales son detenidos, pero el fiscal Rice le propone un pacto a uno de los implicados para que declare en contra de su compañero a cambio de rebajar su pena. Diez años después, la frustración se apodera de Shelton y mata a ese hombre que logró el beneplácito de la justicia. Encerrado en prisión, el propio Shelton amenaza a Rice: o arregla los errores del pasado o todos los que intervinieron en el caso de su familia morirán.

Bajo el título de "Un ciudadano ejemplar" se esconde una mirada crítica al sistema judicial contemporáneo a través de un caso concreto, el de un hombre desesperado que decide tomarse la justicia por su mano ante la ineficacia de los tribunales para condenar el asesinato de su familia. F. Gary Gray, el director de "The Italian Job", es el encargado de poner orden a todo el entramado de suspense, drama, e incluso, acción que se respira a lo largo de la trama. Siempre con el telón de fondo de una sangrienta venganza en la que nada es lo que parece.

parlem de la pel·lícula:

despres de aquesta sinopsis i d'haver  vist un fragment de la pel·lícula en un dels judicis cap al protagonista que en creieu del sistema? una persona amb uns bons arguments per molt que siguin neutres i generals pots aconseguir alliberar-te d'una condena, com en el seu cas, pero això es lo correcto, es el millor? perquè uns bons arguments no fan una bona persona,o si?

3.6 L'ètica

Els èssers humans tenim la capacitat d'escollir i justificar la nostra acció, per això es diu que som èssers morals.
En la vida cuotidiana els termes ètica(costum) i moral s'utilitzen com a sinòni però en la filosofia tenen significats diferents.

Moral: dimensió de la vida humana relacionat amb la capacitat de reconeixer diferents maneres de viure i ser.
-Moral en sentit esportiu: aquesta moral és refereix al coratge d'enfrontar-se.

Ètica: és la refelxió sobre la moral, se situa en el pla d'allò pensat.Hia moltes filosofies ètiques creades per compendre la dimensió moral de la vida human a. L'ètica aclareix què és la moral a partir de:
-Moral com a estructura: tenim una estructura i un pensaments, i tenim que escollir entre diferents     possiblitats tot justificant la nosatra elecció.
-Moral com a contingut: la moral varia segons en l'època en que vivim i ens adaptem a la moral de la societat actual; i l'ètica ens ajuda a diferenciar les positives de les negatives.

3.5 La teoria de l'acció comunicativa, Jürgen Habermas

''La rendición discursiva de una pretensión de verdad lleva a la aceptabilidad racional, no a la verdad.''

La societat actual es basa en els avenços tecnològics i la capacitat a l'hora de raonar criticament sobre alguna cosa.

La raó per Habermas es dur a terme quotidià, preguntant-nos perquè i demanant una justifició (raó comunicativa ) pretenent satisfer la necessitat de justificar a els altres i no a un mateix. Per Habermas també neix un tercer espai entre l'espai privat i el públic, ''el tercer espai'' on es troba la llibertat del pensament i la democràcia)

Després d'haber llegit el que pensa Habermas sobre la societat actual que en creus sobre la raó comunicativa, quan expresem el nostre ''perquè'' intentem satisfer als altres?

3.3 El saber sobre l'acció

Aristòtil va establir una divisió entre:


a)Saber teòric; propi de la raó contemplativa: -s'ocupa d'éssers regulats per principis i lleis immutables.
-Mateix comportament"natural": pluja, temperatura, reproducció d'éssers vius, etc.
-Només la raó aspira a contemplar-los i entendre la seva lògica.
b)Saber pràctic; propi de la raó calculativa: -s'ocupa dels éssers amb principis diferents; de l'acció.
-Sobre l'acció la raó fa càlculs per escollir i decidir.
Aquest saber pràctic es pot dividir en;
-Prudència: orientar l'acció propiament dita(praxis).
-Tècnica: orientar l'acció productiva(poiesis).


Cal distingir la "praxis" de la "poiesis" en tres aspectes:
1) Segons la finalitat; la prudencia ens obliga a fer accions sense cap altre finalitat aliena aquella.La tècnica,en canvi, produeix objectes per obtenir diferents fis.
2) Segons la virtut; cal tenir en compte qualitats morals per fer una determinada acció(prudència, virtud tècnica adient,etc).
3) Segons el tipus de bé que proporcionen; la tècnica :bens concrets i particulars. La prudència: ambiciona bens globals de caràcter moral.
Per Aristòtil, tècnica i prudència han de estar en harmonia. Ell estableix les disciplines filosòfiques que han de fer possible accions sàvies: l'ètica, l'economia, el dret, la retòrica i la política.
Combinar aquestes disciplines és bàsic per obtenir la felicitat, ja que no pots ser feliç si actues injustament.

3.2 Elements de l'acció racional

a) Intenció: el qué dona una acció Una sentit 
b) Aletas i Mitjans: els desitjos Que volem veure realitzats 
c) consequencies: el hijo de El resultat de l'acció finales <poden previsibles o imprevisibles servicios (l'atzar) 
d) sentit: el qué fa l'acció i comprensible ens entendre Permet Perque es porta un terme.  

3.1 Accó voluntària i involuntària

Una acció és un fet que realitzem de manera conscient. Per tant, no tot el que fem es concidera acció.


Aristòtil divideix l'acció segons el grau de protagonisme que té el subjecte.


a) Accions involuntàries
forçoses: les realitzem per força, tenen origen fora de nosaltres (malalties...)
per ignorància de les circumstàncies de l'acció: com per exemple cremar-se.

b) Accions voluntàries:
Aquestes accions es produeixen a voluntat del subjecte. Poden ser desitjades o mixtes, quan es tracta d’accions que es fan per tal d’evitar un mal major. A vegades no són desitjades però la raciionalitat t'obliga a fer-les.

En resum, les accions conscients i voluntàries són aquelles que el subjecte realitza amb l'objectiu d'assolir una finalitat.