Teoria de la coherència

Aquesta teoria analitza el valor de la veritat a partir d'un enunciat tenint en compte si es coherent (que no es contradigui). Un exemple:

Enoch i Elías eran homes

tots els homes moren

(per tant) Enoch i Elías van morir.

Teoria de la correspondència

(Arisòtil)

Es basa en "l'ajust" entre l'objecte (allò que és realment) i el subjecte (allò que es diu que es i qui ho diu). Per tant es l'adequació entre el que es diu sobre una cosa i el que realment es.
Aquesta teoria sembla senzilla però presenta molts problemes com ara:
"Com podríem arribar a saber mai què és una cosa, amb independència del que diem sobre aquesta?"

Teoria consensual

(defensada per Pierce, Apel i Hebermas)

Aquesta teoria destaca la necessitat del diàleg i l'acord cooperatiu per determinar si una cosa es veritable o no. El criteri de veritat es el de la intersubjectivitat, entre altres.
També porta a una concepció dinàmica de la veritat ja que primer un concepte era considerat no veritable fins que s'acaba acceptant com a verdader.
Aquest consens només es pot aplicar en àmbits on es respecti la llibertat i la igualtat.

Teoria pragmàtica de la veritat

(fundada per William James, Charles S. Peirce i John Dewey)

Aquesta teoria es basa en que les idees són eines mentals per resoldre problemes, i que quan són útils les considere verdaderes i quan ja no són útils esdevenen falses o no verdaderes. Això implica que són creences més o menys funcionals, per tant la veritat absoluta no existeix.
Aquesta teoria porta a una concepció dinàmica de la veritat, ja que el que avui és útil potser demà ja no ho es.

2.2.1 Criteris de la veritat

1.Autoritat - s'accepta com a veritat una idea depenen del grau d'autoritat de la persona.

2.Tradició - és verdader allò queté el suport popular
3.Correspondència - quan tothom està d'acord amb la resposta, es veritat
''ex: està plovent, si tots mirem i veiem q està plovent, és veritat que està plovent''
4.Coherència - si és lògic és veritat
5.Utilitat - si hem obtingut uns beneficis és veritat
6.Evidència - quan hi ha una intuició racional o sensible.

2.1.3 Graus del coneixament

* Dubte: el subjecte no disposa de coneixament
*Opinió: el subjecte considera alguna cosa com a veritable
*Creença: el subjecte creu que el que diu és veritat
*Evidència: Caracterist. d'un coneixamnet quan no es pot posar en evidència
*Certesa/saber: opinió generada subjectivament i objectivament


2.1.4 ELS INTERESSOS DEL CONEIXAMENT

segons Kant existeixen 2 interessos..
-interès teòric: preten asoslir la perfecció lògica del coneixament
-interès pràctic:''què n'hem de fer i esperar del coneixament''? (ètica, religió)

segons Apel i Habermas existeixen 3 interessos..
-Interès prèctic:el coneixament orientat al poble i a la comunicació(la història)
-Intrès emancipador: orientat a la recerca de la llibertat i la fi de la opressió(pscicologia cognitiva)
-Interès tècnic:coneixament q vol domina i explotar la naturalesa(química, biologia)

2.1.2 Les fonts del coneixament

a) El coneixamnet sensible (coneixem per la percepció dels sentits)
           -l'empirisme - tot el coneixament provè de l'experiència.
b) El coneixament racional
           -el racionalisme - l'autèntic coneixament només s'obté de la raó.
c)El coneixament sensible racional - tant l'empirisme com el racionalisme són necessaris per trobar la veritat.

d)La intuició - coneixamnet sobtat, inesperat, experiència subjectiva.

e)El coneixament innat - al neixer no partim de zero

2.1.1 Possibilitat del coneixament

1.Dogmatisme - existeix el coneixament absolut
2.Prespectivisme - hi ha diferents visions de la realitat
3.Critisisme - el coneixamnet és limitat subjectivament
4.Relativisme - el coneixament depen de les condicions del subjecte
5.Pragmatisme - és veritat si és útil.
6.Subjectivisme - el coneixament és totalment subjectiu
7.Esceptisisme - nega l'exitencia del coneixament

La Ola

En otoño de 1967 Ron Jones, un profesor de historia de un instituto de Palo Alto en California, no tuvo respuesta para la pregunta de uno de sus alumnos: ¿Cómo es posible que el pueblo alemán alegue ignorancia respecto a la masacre del pueblo judío? En ese momento Jones decidió hacer un experimento con sus alumnos: implantó un régimen de extrema disciplina militar en el aula, restringiéndoles las libertades. El nombre de este movimiento fue The Third Wave. Ante el asombro del profesor, los alumnos se entusiamaron hasta tal punto que a los pocos días empezaron a espiarse unos a otros y a acosar a los que no querían unirse al grupo. Al quinto día Ron Jones se vio obligado a acabar con el experimento antes de que las cosas llegaran demasiado lejos.

El director alemán Dennis Gansel (Napola) ha trasladado esta experiencia a nuestros días y a su tierra natal: Alemania. Esta vez es el profesor quien hace la pregunta a sus alumnos: ¿Creéis que es imposible que otra dictadura vuelva a implantarse en Alemania? Y comienza el experimento… Presentada en Sundance, "Die Welle" fue nº1 en la taquilla alemana.

que opineu d'aquesta pel·lícula, ja anem un pas mes enlla, pasem del, es una pel·lícula a, son fets reals convertits en pel·lícula... com o veieu?

gamer

una altre pel·lícula del la qual per extrany que sembli, també en podem treure una part filosofica. No se si molts estareu d'acord, encara que potse no sapigeu ni de que va aquesta pel·lícula. En un breu resum parla sobre un futur no molt llunyà on els jocs pujen un nivell mes, aproximant-se mes a la part real poguEn controlar a humans encontes de avatars, es a dir, tu ets un jugador que paga perqué el teu personatje del joc es deixi controlar. I aqui és on sorgeix el debat que queda ben presentat a la pel·lículaes que es adequat  poder tenir el control sobre una persona, encara que sigui nomes cuan es juga? o tenir un control absolut sobre qualsevol persona? es étic fer servi pressos del corredor de la mort per el divertiment de altres persones?  hauria de existir un control sobre els demes daquesta manera? aquestes son algunes de les preguntes que jo em vaig fer en mirar aquesta pelicula i ara vull que en debatim sobre el que veieu vosaltres en aquest fragment ben resumit.