3.3 El saber sobre l'acció

Aristòtil va establir una divisió entre:


a)Saber teòric; propi de la raó contemplativa: -s'ocupa d'éssers regulats per principis i lleis immutables.
-Mateix comportament"natural": pluja, temperatura, reproducció d'éssers vius, etc.
-Només la raó aspira a contemplar-los i entendre la seva lògica.
b)Saber pràctic; propi de la raó calculativa: -s'ocupa dels éssers amb principis diferents; de l'acció.
-Sobre l'acció la raó fa càlculs per escollir i decidir.
Aquest saber pràctic es pot dividir en;
-Prudència: orientar l'acció propiament dita(praxis).
-Tècnica: orientar l'acció productiva(poiesis).


Cal distingir la "praxis" de la "poiesis" en tres aspectes:
1) Segons la finalitat; la prudencia ens obliga a fer accions sense cap altre finalitat aliena aquella.La tècnica,en canvi, produeix objectes per obtenir diferents fis.
2) Segons la virtut; cal tenir en compte qualitats morals per fer una determinada acció(prudència, virtud tècnica adient,etc).
3) Segons el tipus de bé que proporcionen; la tècnica :bens concrets i particulars. La prudència: ambiciona bens globals de caràcter moral.
Per Aristòtil, tècnica i prudència han de estar en harmonia. Ell estableix les disciplines filosòfiques que han de fer possible accions sàvies: l'ètica, l'economia, el dret, la retòrica i la política.
Combinar aquestes disciplines és bàsic per obtenir la felicitat, ja que no pots ser feliç si actues injustament.